domingo, 18 de marzo de 2012

La Olivera de Una del Montón ...


... ya está feliz y contenta en el campo con sus amiguitas. Mientras que la plantaba, aparte de pensar en La Corredor, pensaba en que continuaría creciendo. Pensaba en que quizás,  cuándo pasen mucho años y seamos viejitas ... siga ahí. Pensaba en que se hiciera grande y fuerte y que perdurara en el tiempo. Pensaba en que era el mejor sitio donde podía disfrutar y seguir creciendo. Pensaba que después de tantas aventuras juntas  era el mejor final que podíamos dar a nuestra adorada olivera y pensaba que era el mejor final para un principio.





jueves, 1 de marzo de 2012

El secret que amaga Retrat en blau...

Començo a escriure aquest post i sense voler-ho em tremolen les mans i m’omplo d’emoció. Crec que ha arribat el dia de desvetllar el secret que amaga Retrat en Blau, peça de dansa que estem preparant fa un parell de mesos amb; Roberto Romei a la direcció, Ana Pérez a l'assistència coreogràfica i una servidora a la coreografia i interpretació. 

Retrat en blau és la congelació d’instants guardats en la memòria de la meva pell. Són mil·lèsimes de segons impossibles de captar, són moments indescriptibles sense forma ni color, moments que han esdevingut efímers però que han deixat patxeta en algun racó del meu cos.

Retrat en blau està inspirat en les histories viscudes dia a dia dins la Caseta blava ubicada en un barri mariner. Neix amb la necessitat de voler compartir una realitat paral·lela a la nostra, realitat habitada en petits cossos vulnerables i indefensos, sovint, impregnats d’impotència i maltractes.

Aquesta peça vol apropar-se a l’univers d’alguns infants que viuen fora del seu nucli familiar sense pretensions discursives, sense parlar del bé o del mal, sense voler fer un estudi psicològic o d’un voyeurisme emotiu sinó, compartir-ho des d’una perspectiva personal, propera, emotiva i gens intel·lectual.

Hem intentat apropar-nos a aquest univers de fragilitat i soledat amb una perspectiva d’amor, estima i positivitat, entenent que d’amor viu l’home.
A aquests infants la vida els situa en terrenys incerts, desprotegits i desconeguts on de vegades, la por s’apodera d’ells i la fantasia esdevé una alliberació.
Sovint els seus arguments et deixen petrificat, la seva adaptabilitat és admirable i la seva ràbia és comprensible.

Hem volgut donar un alè de vida i esperança, volem creure que mitjançant l’entrega d’amor, protecció i vinculació significativa, encara que sigui fora del seu nucli familiar, esdevingui la millor medicina per a ells.

El resultat d’aquesta peça és un “solo” en el que el moviment parteix de l’emoció i de les diferents imatges guardades en el meu record i el més important, de l’estima que tinc envers als infants que he pogut conèixer i compartir moments meravellosos, com també durs, al llarg d’un temps."




“Nunca dice nada. Aunque a veces sus labios se mueven en silencio. En el colegio, murmura dentro de su cabeza, pero nadie la oye.” La niña Silencio; Cécile Roumiguière i Benjamin Lacombe.


Retrat en Blau juntament amb Hivernacle formaran l’espectacle SOLAS, espectacle que serà estrenat el 12 de maig al Teatre Principal de Valls. Molt aviat us donarem més informació sobre l’estrena.

Gràcies per dedicar aquesta estoneta de lectura a Retrat en blau...